El Consell Comarcal del Bages forma part de la Xarxa de Comarques per l’Envelliment que defensa els drets de les persones grans i reivindica la jornada del 15 de juny, Dia mundial de la presa de consciència sobre l’abús i el maltractament a les persones grans. A través de la xarxa, es defensa que les persones grans són un valor essencial en la nostra societat, però, s’actua d’acord amb aquesta afirmació o es fa sentir a aquestes persones que ja no ens són útils? Es tenen em compte els seus drets?
Una societat cada cop més envellida
La societat actual és, cada cop més, una societat envellida. Les persones grans viuen una gran diversitat de situacions i dificultats associades a l’envelliment, ja siguin de caire social, sanitari o comunitari i són considerades, moltes vegades, una càrrega. És responsabilitat de tots i totes que puguem envellir en les millors condicions. Poder arribar a la vellesa de la manera més satisfactòria possible és un bé molt preuat i hauria de ser un repte de tota la comunitat.
Entenem el maltractament que reben algunes persones grans, per part de familiars, la comunitat o les institucions, com un acte o omissió d’una acció o d’un ajut que li és necessari a la persona i que té com a resultat el dany psicològic i/o físic. Aquest maltractament pot ser de tipus físic, sexual, psicològic, emocional, econòmic i material i inclou diverses formes, com l’abandonament o la negligència. Pot tenir lloc tant dins com fora d’un context de cura i assistència i té unes conseqüències negatives en la persona, tant de tipus físic com emocional constituint una vulneració dels seus drets fonamentals i una pèrdua greu de dignitat i respecte. L’abús i el maltractament cap aquest col·lectiu ha de ser una lluita de tota la ciutadania i de les institucions, i per això cal que la prevenció i l’abordatge d’aquest fenomen formi part de l’agenda social i política.
Més recursos
La Xarxa de Comarques per l’Envelliment defensa que cal incrementar i millorar els recursos i programes orientats a que les persones puguin viure de manera digne i autònoma, i si ho desitgen, seguir vivint a casa seva durant el major temps possible cobrint les seves necessitats bàsiques i potenciant la permanència a la llar el màxim temps possible amb la millor qualitat de vida. I per a que això sigui una realitat, haurem d’abordar les situacions de discapacitat i dependència, oferir unes cures suficients i dignes tant a les persones grans com a les persones cuidadores, abordar l’edatisme i les desigualats i promoure les oportunitats d’aprenentatge, formació i participació ciutadana al llarg de tota la vida.
