La jornada ha aplegat trenta persones, les quals han après i reflexionat sobre el marc legal d’estrangeria i conèixer la situació laboral de les dones estrangeres immigrades, sol·licitants d’asil o de protecció subsidiària, refugiades, apàtrides i retornades a Catalunya, en concret les treballadores de la llar
El Palau Firal de Manresa va acollir el taller: “Dones, Asil i Treball”, en el qual hi van participar 30 persones de diferents ajuntaments i entitats socials del Bages. L’acte el va organitzar el Centre d’Informació per a treballadors estrangers (CITE), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages. La jornada va néixer amb l’esperit d’entendre la necessitat de reivindicar els drets de totes les dones i amb més intensitat els de les dones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat.
Els objectius del taller van ser donar a conèixer el marc legal d’estrangeria i refugi i les seves repercussions en l’accés al món del treball, reflexionar sobre el biaix de gènere dels marcs legals d’estrangeria i asil, i els seus efectes sobre les dones estrangeres i refugiades, conèixer la situació laboral de les dones estrangeres a Catalunya, en concret la situació de les treballadores de la llar estrangeres, ser conscients dels drets laborals i de la Seguretat Social de les treballadores estrangeres residents i els de les que no tenen autorització administrativa i prendre consciència de les conseqüències que poden tenir els estereotips i els prejudicis vinculats a les persones immigrades i refugiades i despertar una actitud crítica i reflexiva sobre els rumors que ens puguin arribar.
La jornada va fer palesa la invisibilització de la feina que suposen les tasques domèstiques que realitzen moltes dones, fet que suposa que les persones que s’hi dediquin segueixin estant sense drets reconeguts. A més, durant el taller es van posar sobre la taula reflexions analitzant les dades sociodemogràfiques i d’envelliment de la població, que juntament amb la demanda de persones per tenir cura de les persones grans, fa que sorgeixi una oportunitat per unir les necessitats socials de residents al territori i demandants d’asil.
