Aquesta iniciativa, que s’adreça a tots aquells bagencs i bagenques majors de 14 anys, així com també a les persones que facin vida a la comarca, servirà per elaborar la diagnosi d’aquest valuós document.
Amb el lema ‘Més divers més Bages’, també s’ha presentat un nou portal web i el primer logotip d’abast comarcal de polítiques LGTBI.
El Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa han presentat aquest divendres 23 de febrer l’inici d’un procés participatiu que té com a objectiu conèixer l’opinió sobre la situació de les persones lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i transsexuals (LGTBI). Aquesta actuació, emmarcada en la primera fase del futur Pla LGTBI, servirà per elaborar la diagnosi i proposar mesures concretes de millora en l’àmbit local i comarcal, afavorint així l’intercanvi de coneixements i experiències i fomentant accions conjuntes encaminades a impulsar polítiques d’igualtat per assolir els drets de les persones LGTBI.
L’enquesta s’adreça a tota la població del Bages major de 14 anys, així com també a totes les persones que fan vida habitualment a la comarca. Les preguntes fan referència a diferents àmbits de la vida quotidiana, espais públics i zones d’oci, llocs de treballs, aules, centres sanitaris i administracions públiques, entre d’altres.
A més, paral·lelament a la presentació d’aquesta consulta, també s’ha donat a conèixer el nou portal www.mesdiversmesbages.cat, que ofereix temes que s’estan treballant a la comarca i altres informacions d’interès, i la nova línia gràfica d’abast comarcal de polítiques LGTBI.
Aquestes iniciatives formen part de les línies de treball impulsades conjuntament pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Manresa, amb el suport de la Diputació de Barcelona, amb la voluntat de conèixer la realitat d’aquest col·lectiu. El conseller de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, Albert Marañón, destaca que “des del govern local i comarcal es continua avançant per desplegar la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i construint així una lliure de discriminacions per raons d’orientació sexual i identitat de gènere”.
Ambdues institucions, doncs, treballen conjuntament des de fa mesos per fomentar la llibertat sexual i afectiva i per lluitar contra la LGTBIfòbia. Ara fa ja un any, a mitjans de febrer del 2017, es va constituir una Taula comarcal de polítiques LGTBI, on ajuntaments, entitats, agents i persones a títol individual treballen per garantir projectes i serveis a favor de la igualtat o contra qualsevol tipus de discriminació.
La regidora de Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz, ha manifestat que aquesta enquesta “es pot respondre a partir d’avui i fins al proper dia 9 de març” i ha afegit que estaríem molt contents si s’aconseguís “la participació d’entre 300 i 500 persones”. Per a la regidora de Dona i Igualtat, “les dades qualitatives i quantitatives i les propostes que s’aportin en aquest qüestionari, conjuntament amb les entrevistes en profunditat a persones vinculades i coneixedores del col·lectiu LTGBI, ens permetran cap a mitjans del mes d’abril tenir definida la diagnosi de cara a proposar mesures concretes cap a la igualtat efectiva en l’àmbit local i comarcal”.
Qui pot respondre l’enquesta?
“Has patit alguna discriminació (comentari, insult, agressió…) per expressar la teva orientació sexual o identitat de gènere?”, “Pots comentar amb naturalitat aspectes de la teva sexualitat o identitat de gènere?”, “Creus que el professorat tracta amb respecte LGTBI?”. Aquestes són només algunes de les preguntes que es poden respondre en aquesta consulta.
El qüestionari va dirigit a totes les persones que fan vida a la comarca del Bages, independentment de la seva orientació sexual o identitat de gènere. Per tant, el que es pretén és recollir l’opinió de tothom en una enquesta anònima, confidencial i que es pot respondre tant en català com en castellà.
El Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa encoratgen la ciutadania a participar activament en aquest procés que permetrà dibuixar la realitat i marcar quines accions cal impulsar en polítiques LGTBI.
