El dret a caminar pel carrer sense por.
El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur.
El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com en tots els àmbits.
El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions, etc.
Tots aquests drets no són drets que hagin estat per a totes les persones. Els col·lectius LGBTI+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com arreu del món, i encara avui no estan plenament garantits.
La Llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i per a erradicar la LGTBIfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques per la diversitat, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGBTI+.
Més recentment, la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància. La futura llei trans catalana, actualment en elaboració, ha de continuar el camí cap a la plena garantia de drets.
Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets aconseguits ni tampoc no esborren res ni ningú. Des de les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat.
