El Pla director fa una aposta per consolidar el Geoparc en l’àmbit acadèmic i difondre el valor del patrimoni geològic i miner
El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central ha presentat el seu Pla director en un acte al Museu de la Tècnica de Manresa, en el que hi ha participat el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent i el diputat de turisme de la Diputació de Barcelona, Miquel Samper. Aquest document estratègic defineix la missió i objectius i proposa accions per tal de consolidar-lo com una de les institucions més importants del país. El treball ha estat liderat per l’especialista Jordi Rodó, director de l’empresa consultora Quaderna. En l’acte hi han assistit un centenar de persones entre els quals diversos batlles i agents econòmics i socials de la comarca.
Per a la realització del Pla s’ha tingut molt en compte els diferents agents que es podien vincular a la gestió del Geoparc: des del sector turístic tant per la vessant pública com privada, el sector acadèmic, i molt especialment també les diferents administracions que formen part activa en el d’aquest instrument de gestió del territori: la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Una vuitantena de persones han participat en la diagnosi del procés.
El president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas, ha explicat durant la presentació del Pla director que “La singularitat del Geoparc i el segell UNESCO són uns elements d’extraordinari valor que hem de saber aprofitar i potenciar. Sota aquest paraigües hi tenen cabuda molts sectors de desenvolupament pel territori i hem de continuar treballant plegats per seguir creixent, sempre amb criteris de sostenibilitat i respecte pel nostre entorn natural”.
Una de les estratègies remarcables del Pla director és refermar la singularitat i la rellevància del Geoparc de la mà de l’àmbit acadèmic, donant a conèixer el Geoparc des de la vessant científica i educativa. D’aquesta manera, el document contempla accions com la realització d’un inventari del patrimoni geològic, promoure ajuts a la recerca, promoure un pla de geoconservació, fer un pla de formació per a docents de centres educatius i un camp de treball internacional per a joves. Una altra de les branques és millorar els elements de difusió del Geoparc, en gran part servint-se de la tecnologia online. També es proposa la millora de la senyalització dels elements patrimonials i crear material audiovisual de referència.
A més, el Geoparc vol consolidar el relat compartit sobre el mar interior i posar en valor el fet que promou un segell de prestigi (UNESCO) per a tot el territori i els agents públics i privats que assumeixin el relat i els criteris de qualitat d’aquest segell. En aquest sentit el document proposa la creació de programes de turisme geològic, de turisme científic i aprofitar les potencialitats dels projectes que s’estan desenvolupant com el de la Via Blava.
Una de les estratègies de futur que també es contempla és fer créixer la xarxa de centres, amb l’aposta que hi hagi a Manresa el Centre d’acollida de visitants del Geoparc a Manresa on també hi tingui cabuda el Museu de Geologia Valentí Masachs. Això es complementaria amb altres seus territorials a Collbató, Moià, Cardona, Súria i Sallent que poden oferir un relat temàtic que els hi és més propi a l’hora que també expliquen i informen sobre el Geoparc. Hi hauria un tercer cercle de punts que explicarien el territori no des d’un punt de vista estrictament geològic, com la Culla de Manresa, el Forn de la Calç de Calders, l’Aula de Natura de Montserrat o els espais de visitants de Sant Llorenç del Munt; i finalment, punts d’interès geològic del Geoparc. En aquest sentit la creació del centre d’interpretació a Montserrat es valora molt positivament i com un primer pas en ferm cap a la consolidació d’aquesta acció.
