La gent gran del Bages demana envellir a casa i proposa la implantació d’habitatges tutelats

Gairebé 140 persones, entre gent gran i professionals, han participat en l’elaboració de la primera Diagnosi de l’envelliment a la comarca, impulsada pel Consell Comarcal del Bages. A partir de grups de debat, entrevistes en profunditat i observació de tallers en què participava la gent gran, el document recull l’opinió d’aquest col·lectiu, les seves demandes i preocupacions, identifica la xarxa d’equipaments i serveis que té a la seva disposició i proposa les polítiques d’envelliment per als propers anys.

Envellir en soledat, una de les principals preocupacions

Entre els diferents àmbits recollits, destaca la preocupació de la gent gran per envellir en soledat i amb manca de recursos. Per això, guanya força la voluntat de disposar d’un nou model per compartir habitatge en edats avançades. Aquesta és una de les principals conclusions que destaca la diagnosi: les persones grans volen romandre a casa seva i en el seu entorn per continuar mantenint el control sobre les seves vides i la presa de decisions en el dia a dia. Partint d’aquest desig pren força entre els sèniors joves (persones d’entre 65 i 75 anys aproximadament), el “cohousing”, un model d’habitatge tutelat i/o compartit que a diferents països europeus ja fa anys que funciona. Es tracta de compartir pis amb les assistències tècniques necessàries, residir en habitatges tutelats, residir en una zona amb apartaments privats amb zones i serveis comuns d’ús opcional (amb menjador, equip de professionals d’atenció directa, activitats de lleure..), etc. Qualsevol modalitat d’habitatge que fomenti l’autonomia personal, eviti l’aïllament social i compti amb el suport tècnic i professional necessari com a model alternatiu a l’actual: moltes persones soles grans en cases gens accessibles o l’ingrés a residències.

A més, la mateixa Diagnosi destaca que el Bages està mancat de places públiques de residència i de centre de dia: només un 16% de les places de residències de la comarca són públiques i només un 13% de les places de centre de dia.

Altres conclusions que s’extreuen de l’estudi és que els propers anys s’haurà d’afrontar un envelliment de la població femenina; que el Bages compta amb una àmplia xarxa d’equipaments i activitats adreçades a persones grans (50 equipaments entre casals, centres cívics, espais, aules polivalents i locals); o que l’associacionisme d’entitats de gent gran i el model de voluntariat d’aquest col·lectiu està en crisi: actualment hi ha 45 associacions de gent gran al Bages però amb un perfil molt envellit

El Bages, comarca envellida

El document concreta que el Bages està envellint per sobre de la mitjana de Catalunya, però no està entre les comarques més envellides del país: té un índex d’envelliment del 19,5% (persones de més de 65 anys) mentre que la mitjana catalana és del 18,5%.

El municipi amb major població de 65 anys o més a la comarca és Sant Mateu de Bages amb un 31,9%; el segueixen Cardona amb el 25,9%, Marganell amb el 23,9%, Sallent amb el 25,2% i Súria amb el 23,4%. Manresa està a la franja mitja-alta amb un 19,8%. Els 2 municipis amb el percentatge més baix de població de 65 anys i més, són Castellnou de Bages i Gaià, amb el 13,3% i el 13,1% respectivament.

Les polítiques que es proposen per als propers anys

Els resultats de la Diagnosi han de permetre fer un pla d’acció per a la comarca del Bages en polítiques d’envelliment, agrupades en tres eixos: les accions que treballen en el model d’atenció centrada en la persona, les accions que tenen en compte el paradigma de l’envelliment actiu i les accions que afronten l’envelliment demogràfic de la població.

Quant a l’atenció centrada en la persona, el document marca com a accions prioritàries ampliar l’oferta i hores d’atenció dels Serveis d’Atenció als Domicilis (SAD); repensar el funcionament dels serveis socials i millorar l’eficiència en la gestió de recursos; donar suport als cuidadors informals; fer un estudi de les necessitats reals de places en serveis d’atenció a la dependència; augmentar el nombre de places públiques de residència, de centre de dia i d’hospitalització sociosanitària; i prestar atenció a les diversitats (ètnica, cultural, funcional, de gènere, d’edat) de la gent gran en els equipaments i serveis.

Quant a l’envelliment demogràfic, algunes de les mesures proposades són augmentar el suport i l’acompanyament al col·lectiu de dones vídues; tenir ben present les diversitats (sexual i afectiva, d’origen, funcional, de gènere….) en l’atenció a les persones grans; adaptar els transports d’acord a les noves necessitats que comporta l’augment de l’esperança de vida i el progressiu envelliment de la població; oferir més serveis que promoguin l’autonomia personal, etc.

I per fomentar l’envelliment actiu, el document proposa accions com incentivar el voluntariat entre persones grans per acompanyar altres persones grans soles; repensar l’associacionisme tenint present les noves generacions que envelleixen i seu perfil; fomentar noves alternatives de convivència, com el cohabitatge sènior o l’intergeneracional; aprofitar habilitats de les persones grans (mentoratge), etc.

La Diagnosi, el primer document elaborat a partir de les aportacions de la gent gran

El Consell Comarcal del Bages fa anys que treballa per donar a conèixer la xarxa de serveis i equipaments que la comarca té a disposició de la gent gran, així com per oferir i proporcionar als Ajuntaments el suport necessari en temes de gent gran. La comarca també compta amb el Consell de la Gent Gran del Bages, que va néixer com un ens propi del Consell Comarcal i actua com a òrgan de consulta i participació de les persones grans en temes que siguin del seu interès.

L’objectiu de les diferents accions que es duen a terme és fer visible la veu de les persones grans i promoure la seva participació social. Tot i que amb anterioritat ja s’havien fet alguns estudis relacionats amb el col·lectiu de la gent gran, la Diagnosi de l’envelliment que s’ha presentat avui té com a principal valor que s’ha elaborat a partir de la participació activa d’un centenar de persones de més de 65 anys, reunides en 4 taules de debat  (Manresa, Bages sud, Eix del Cardener i Eix del Llobregat). També s’ha fet una taula de debat amb 12 professionals de 7 entitats diferents, s’han fet algunes entrevistes en profunditat a persones grans i s’ha assistit com a observador a diversos tallers sobre cohesió social adreçats a persones grans.

El document s’ha presentat aquest matí

El document s’ha presentat aquest matí a la sala d’acte de la FUB2, davant una vuitantena de persones que han omplert a vessar la sala d’actes, amb la participació del president del Consell Comarcal, Agustí Comas; el conseller comarcal d’Acció Social i Ciutadania, Albert Marañón; i Yolanda Moragues, cap Serveis de Suport de Programes Socials de la Diputació de Barcelona. També hi han assistit representants polítics de diferents municipis del Bages.

Comas ha destacat que “la importància d’aquesta diagnosi, a part dels resultats pròpiament dits, és la forma com s’ha fet, amb la participació de gairebé 140 persones, la qual cosa ha permès recollit moltes reflexions que no s’haguessin pogut valorar des d’un despatx”. Per la seva banda, Marañón ha explicat que l’objectiu principal del projecte era “conèixer la nostra comarca amb ulls de persona gran. Aquesta diagnosi és un pas més, no només per tenir dades, sinó per conèixer l’opinió de la gent gran”. Moragues ha destacat que l’estudi “serveis per planificar polítiques a partir d’ara”.

Durant l’acte de presentació, 4 persones grans de la comarca han fet de portaveus del col·lectiu explicant com es viu al Bages si ets una persona gran, fent llista de coses que haurien de millorar i plantejant propostes de futur. Entre els temes que han destacat hi ha les pensions, la solitud, el transport i la mobilitat, els maltractaments a la gent gran, la sanitat… I han demanat, entre d’altres coses, que es facin pisos tutelats per a gent gran, que se’ls consideri ciutadans de ple dret, que es millori la mobilitat als municipis o que s’estableixin polítiques d’assistència per a persones grans que viuen soles. D’entre totes les propostes i reflexions de la gent gran, que han fet riure, emocionar i reflexionar tots els assistents, destaca un “més talladets i menys pastilles” per reivindicar que les persones grans tinguin vida social i trobin espais de participació i relació que els convidin a sortir de casa.

En aquest enllaç podreu descarregar-vos la Diagnosi La Gent Gran del Bages